El passat 26 d’agost, els grups parlamentaris En Comú Podem, Esquerra Republicana, CUP Nacional, Junts per Catalunya es van reunir al Congrés dels Diputats, han presentat una carta al Ministre de l’Interior, el Sr. Fernando Grande – Marlaska.
El 5 d’agost del 2022, Mohamed Said Badaoui va rebre una notificació d’acord d’iniciació del procediment administratiu d’expulsió seguint l’article 54.1.a) de la Llei Orgànica 4/2000, de l’11 de gener, la Llei d’Estrangeria que preveu l’expulsió de persones migrants que suposin un perill per a la seguretat nacional. Aquesta notificació recull com a acusació opinions subjectives islamòfobes sobre l’activisme, les opinions i les intencions de Mohammad com a president d’Adedcom, associació que es dedica a la defensa i la promoció dels drets de les persones musulmanes a Tarragona. Tot indica que l’ordre d’expulsió és motivada pel recurs que va presentar Mohamed contra la denegació de la nacionalitat; sembla que es busca castigar les persones que lluiten pels seus drets.
L’objectiu principal de l’ODIC és monitoritzar i centralitzar totes les denúncies d’islamofòbia que esdevinguin al territori català, és a dir, tot acte de discriminació, actitud hostil o perjudici imposat sobre una persona o bé pel fet de ser musulmà/na o ser percebut/da com a tal. També, tot discurs que fomenta i/o normalitza aquestes pràctiques. Així mateix, l’ODIC promou la denúncia d’aquestes pràctiques tan social com judicialment. Un projecte que a hores d’ara ens sembla crucial per dues raons: en primer lloc, per tal que les persones que són objecte d’aquestes discriminacions puguin trobar justícia, i, en segon lloc, perquè la visibilització d’un fenomen que creix de manera alarmant enmig d’una certa indiferència és la primera condició per tal de lluitar contra ell.
Podeu descarregar-lo aquí:
El proper 14 de juny presentarem l’Informe 2020 sobre la islamofòbia a Catalunya.
Format virtual. Inscripcions a infosaficatalunya@gmail.com.
T’hi esperem!
Quatre dies després dels atemptats a la Sala Bataclan i l’Estadi de França de París, el novembre de 2015, l’aleshores conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Jordi Jané, anunciava la “imminent” posada en marxa del Protocol de Prevenció, Detecció
i Intervenció de processos de Radicalització Islamista (PRODERAI) a tots els centres escolars catalans, i demanava “la imprescindible col·laboració de la comunitat educativa” per tal de “detectar a temps” aquests fenòmens de radicalització a les aules. El PRODERAI, que fins aleshores –i des de 2008– només s’aplicava dins dels programes securitaris de prevenció del radicalisme islamista que els Mossos d’Esquadra utilitzaven als centres penitenciaris i a les comissaries, arribava així a les escoles catalanes.
